Pare...

Veient les primeres entrades, algú es podria preguntar...i a Catalunya què? Que no s'hi fa música...? I tant que sí, i molt bona, ara i sempre...amb la qualitat com a denominador comú.
I mira que n'hi ha per triar de temes emblemàtics, autèntiques icones dels nostres sentiments, patriòtics o no, més íntims. Amb el temps ja aniran passant per aquesta finestra però avui he trobat aquesta interpretació sublim, nua, senzilla, sense edulcorants ni artificis, del mestre Serrat i una cançó que va incloure en el seu disc "Per al meu amic", del 1973...es tracta de "Pare".
El 1973, amb Franco encara viu, recordo que encara no es parlava obertament d'ecologisme. Paraules com "sostenibilitat" o "biodiversitat" encara no estaven ni inventades, per això encara ningú havia intentat apropiar-se'n...El noi del Poble Sec va obrir un nou front amb aquest tema...va despertar moltes consciències endormiscades i alienades per la TV del règim, entre d'altres paranys...Va fer caure moltes benes dels ulls i no va ser gaire ben rebuda per l'elit desenvolupista de l'època, més preocupada per anar fent urbanitzacions a tort i dret que per escoltar missatges d'alarma provinents dels "peluts" de sempre...
Bé...us deixo amb en Joan Manuel Serrat, només recordar-vos una altra excel·lent versió d'aquest tema a càrrec dels osonencs Sau, a mitjans dels 80...