Out on the weekend...

Aprofito aquest fantàstic tema del cantautor canadenc Neil Young per deixar-vos el missatge que seré fora el cap de setmana..."Out on the weekend", que s'ha d'aprofitar aquest sol i aquesta caloreta que ens està fent...
Aquest tema va formar part...de fet obria, la seva obra mestra, el disc "Harvest", de 1972. He trobat aquest vídeo, anterior a la gravació del disc i m'ha semblat un document prou interessant.
Anirem veient més coses del Neil Young, tant en solitari com en les seves anteriors aventures amb els Buffalo Springfield i la mítica formació Crosby, Stills, Nash & Young, però, per avui, considero que aquesta és una bona 'presentació...fins dilluns!!!

Pare...

Veient les primeres entrades, algú es podria preguntar...i a Catalunya què? Que no s'hi fa música...? I tant que sí, i molt bona, ara i sempre...amb la qualitat com a denominador comú.
I mira que n'hi ha per triar de temes emblemàtics, autèntiques icones dels nostres sentiments, patriòtics o no, més íntims. Amb el temps ja aniran passant per aquesta finestra però avui he trobat aquesta interpretació sublim, nua, senzilla, sense edulcorants ni artificis, del mestre Serrat i una cançó que va incloure en el seu disc "Per al meu amic", del 1973...es tracta de "Pare".
El 1973, amb Franco encara viu, recordo que encara no es parlava obertament d'ecologisme. Paraules com "sostenibilitat" o "biodiversitat" encara no estaven ni inventades, per això encara ningú havia intentat apropiar-se'n...El noi del Poble Sec va obrir un nou front amb aquest tema...va despertar moltes consciències endormiscades i alienades per la TV del règim, entre d'altres paranys...Va fer caure moltes benes dels ulls i no va ser gaire ben rebuda per l'elit desenvolupista de l'època, més preocupada per anar fent urbanitzacions a tort i dret que per escoltar missatges d'alarma provinents dels "peluts" de sempre...
Bé...us deixo amb en Joan Manuel Serrat, només recordar-vos una altra excel·lent versió d'aquest tema a càrrec dels osonencs Sau, a mitjans dels 80...

Pare

Need you now...!

Com diuen els veïns...lo prometido es deuda!
Us deia que l'entrada d'avui seria més actual...i aquest "Need you now" dels Lady Antebellum, ho és.
Aquest grup format el 2006 a Nashville (Tennessee) fa un country, com no podia ser d'altra manera donat el lloc d'origen, molt accessible al públic aliè al gènere, d'aquí que el tema hagi triomfat, sobretot als USA, on va ocupar el número 1 durant un parell de setmanes a les llistes de Billboard a començaments del passat desembre...ara em faré una mica el "xulo"...jo ja tenia aquest tema de sintonia de mòbil des del setembre, quan el vaig sentir per primera vegada, em va enganxar de plé...!

Alguna de les vostres suggerències...

Començaré per la Núria, la meva primera comentarista, que, amb les seves germanes grans es muntava "guateques" on s'hi ballaven coses com aquesta...


En Francesc manifestava les seves preferències, coincidents amb les meves, amb el cantautor i actor californià Tom Waits i el seu "Heart of saturday night". Un tema de començaments dels 70, quan al bo d'en Tom encara se li entenia alguna cosa...avui en dia té la veu molt i molt "cascada" i costa esbrinar què diu...


La Carme ens proposava una banda que escolten sovint les seves filles...Evanescence. I tant que els conec...també la meva filla n'era fan no fa gaires anys, i les filles de la meva parella...
A mi m'agrada molt aquest "My immortal"


Això no és ben bé Evanescence, però sí la seva cantant, Amy Lee, que va fer dos duets amb David Hodges preciosos...un es deia "Breathe" i l'altre aquest "Fall into you".


Arriba el torn de la Gemma, que ens proposava una preciosa veu femenina, la de la Norah Jones, filla del mític músic indi Ravi Shankar, mestre del sitar, amb una versió del clàssic "Love me tender", del rei Elvis...


I una de darrera hora de la Salomé...la Conxa Buika, amb companyies immillorables com la del pianista Chucho Valdés i aquest tema original de la Chavela Vargas,"En el último trago"

Are you lonesome tonight?

Estàs sola aquesta nit?
...ei, que això no ho pregunto jo, sinó l'autèntic rei...l'Elvis Presley.
El que fa la genètica...Aquest disc, del 1960, ja corria per casa quan jo era un marrec de 3 anys, i recordo que al pobre Elvis li vaig pintar bigoti a la caràtula i li vaig ben guixar els ulls...coses de mainada!
D'alguna manera ja estava predestinat a mamar música de ben jovenet...encara conservo un bon grapat de discos, llegat del meu pare, de l'Elvis, els Platters, Belafonte, Duo Dinámico...Ell ja fa 15 anys que va marxar, però cada cop que els escolto, no puc evitar recordar-lo.

"Angie"

Avui us vull parlar d'un tema que em porta molts i bons records, es tracta del clàssic "Angie", de The Rolling Stones, una de les meves bandes preferides des de sempre.
Aquest tema, si no recordo malament, va sortir a finals del 1973, ja que vaig rebre el LP de vinil com a regal de Reis...es deia "Goats head soup" ("Sopa de cap de cabra"...suposo que l'amic Gerard Quintana, eminent rollingstonòleg, s'hi va inspirar a l'hora de batejar el seu grup).
Recordo especialment la nit de l'onze de juny de 1976, plaça de braus de les Arenes, a Barcelona, on ara hi han fet un mega-centre comercial que, per cert, està molt bé. Era el primer concert dels Stones a l'estat espanyol. Cap al final, van tocar "Angie" i una noia rossa, angelical, que jo no coneixia de res, se'm va abraçar i va ballar tot el tema amb mi...ja us podeu imaginar que jo em vaig quedar flipant en colors...!
Bé...anècdotes, batalletes que passen un cop i no es tornen a repetir...!

Comencem a caminar...

Ara per ara no tinc gaire idea de com va això dels blocs, però de ben segur que n'aniré aprenent i, poc a poc, aquest racó anirà creixent, de la mateixa manera que va creixent, encara ara amb 53 anys, la meva afició per la música, per totes les músiques...tot té un inici, com aquest bloc.
La meva afició es va iniciar un dia de primavera de 1970, amb 12 anys, quan vaig anar a fer els deures a casa d'un company de classe i, aprofitant l'absència de les seves germanes grans, vam començar a posar els discos que vam trobar en un d'aquells vells aparells mono de la marca "Dual"...per allà van desfilar Simon & Garfunkel, els Beatles, The Mama's & The Papa's...però a mi em va cridar especialment l'atenció un disc que acabava de sortir..."Yellow river", de Christie.
Em va agradar tant que cada cop que anava a casa d'en Benet, el meu amic, li demanava d'escoltar-lo i, finalment, sense tenir jo encara tocadiscos a casa, me'l vaig comprar...