Avui us vull parlar d'un tema d'un dels meus grups preferits, els Rolling Stones...es tracta del clàssic "Angie", publicat, si no recordo malament a finals de 1973 (va ser un dels meus regals de Reis!), inclòs en el disc "Goat's head soup" ("Sopa de cap de cabra"...m'imagino que l'amic Gerard Quintana, eminent rollingstonòleg, s'hi devia inspirar a l'hora de batejar la seva pròpia banda).
Recordo especialment la nit de l'onze de juny de 1976, a la plaça de braus de les Arenes, a la Plaça d'Espanya de Barcelona, on ara hi han fet un mega-centre comercial que, per cert, l'altre dia vaig visitar i està prou bé...
Doncs resulta que aquella nit tocaven els Stones per primera vegada a l'estat espanyol...quan van tocar "Angie", cap al final, una noia rossa, angelical, que jo no coneixia de res, se'm va abraçar i va ballar tota la cançó amb mi...jo, com podeu imaginar, em vaig quedar flipant en colors...!
Res...anècdotes que passen un cop i no es tornen a repetir...

"Morning has broken", Cat Stevens

A finals dels 60, després del "boom" de la psicodèlia i el fenomen "hippie", el mercat musical es va llençar a la recerca de nous sons com el heavy rock (Led Zeppelin, Deep Purple...), el rock simfònic (Pink Floyd, EL&P...) o els cantautors acústics com Carole King i James Taylor a Amèrica i Cat Stevens a Europa.
Cat Stevens, nascut el 1948 al Regne Unit, de pare grec-xipriota i mare sueca, va rebre una educació catòlica tot i que cap dels seus pares ho era. De molt jove, va aprendre a tocar el piano de manera autodidacta i més tard, als 15 anys, per influència dels Beatles, la guitarra.
Durant la primera meitat de la dècada dels 70, els seus discos, sobretot "Tea for the tillerman", "Teaser and the firecat" i "Catch bull at four", van ser rècord de vendes.
El desembre de 1977 es va convertir a l'Islam, fet que va causar gran commoció entre els seus fans, adoptant el nom de "Yusuf Islam".
"Morning has broken", del 1972, és un dels meus temes preferits. Es tracta de la versió que Cat va fer d'un himne cristià del 1931, amb una lletra que l'anglesa Eleanor Farjeon va adaptar a una cançó gaèlica anomenada "Bunessan", del segle XIX.
La va incloure en el seu disc "Teaser and the firecat" del 1971 i va ser un gran hit aquell any en les llistes d'arreu.

"Tous les garçons et les filles", Françoise Hardy

Acabo de fer-me una recopilació d'uns 180 temes, bàsicament per escoltar-la al cotxe, de cançons franceses del període 1960-1970, més o menys coincident amb els anys "ye-yés", i he de reconèixer que m'ha sortit prou rodona, he disfrutat molt fent-la i m'agrada el resultat...aquest "Tous les garçons et les filles", que Françoise Hardy interpretava el 1962, és una mostra del que hi he inclòs i un dels temes més representatius d'una època farcida de grans intèrprets: Jean Ferrat, Antoine, Sylvie Vartan, Serge Gainsbourg, Michelle Torr, Johnny Halliday, Dalida, Sheila, Adamo, Aznavour, France Gall...
Espero incloure'n d'altres en futures entrades, de moment, us convido a compartir amb mi aquest petit viatge al passat...!

"Fair and tender ladies" by Lumiere

Avui dedicaré l'entrada a una altre dels meus estils preferits...la música irlandesa, molt especialment les veus femenines.
No sé què deu tenir l'illa maragda per donar tantes veus excel·lents per metre quadrat...És increïble el nombre de cantants boníssimes per tan poca població. Us podria citar, a part de les conegudes Enya, Sinead O'Connor o les germanes Corr a Dolores Keane, Mary & Frances Black, Eleanor Shanley, Maura O'Connell, Katie Ryan, Aoife Clancy, Cara Dillon, Aoife Ní Fhearraigh, Lasaifhiona Ní Chonaola, Moya Brennan,Niamh Parsons...i m'hi estaria fins demà.
Amb això no vull pas dir que no hi hagi homes a Irlanda amb bones veus, ni parlar-ne, però és que lo de les dones és un escàndol...!
Us vull presentar un grup que encara no fa dos anys va treure el seu disc de debut...me les va recomanar un productor discogràfic i músic irlandès, l'Eoin O'Neill, que tinc com amic a Facebook i que m'assessora molt bé com podreu comprovar.
El duet Lumiere està format per la Pauline Scanlon i l'Eilís Ní Chineide (Kennedy en anglès), són d'una de les zones més precioses de l'illa, Dingle, i estic segur que al·lucinareu amb les seves veus...
Aquest "Fair and tender ladies" és una cançó tradicional escocesa (crec...) i com a curiositat us diré que existeix una versió en castellà a càrrec dels mítics Pic-Nic (el grup d'en Toti Soler on cantava la Jeanette...) de l'any 1967 que duia per títol "Negra estrella"...

Out on the weekend...

Aprofito aquest fantàstic tema del cantautor canadenc Neil Young per deixar-vos el missatge que seré fora el cap de setmana..."Out on the weekend", que s'ha d'aprofitar aquest sol i aquesta caloreta que ens està fent...
Aquest tema va formar part...de fet obria, la seva obra mestra, el disc "Harvest", de 1972. He trobat aquest vídeo, anterior a la gravació del disc i m'ha semblat un document prou interessant.
Anirem veient més coses del Neil Young, tant en solitari com en les seves anteriors aventures amb els Buffalo Springfield i la mítica formació Crosby, Stills, Nash & Young, però, per avui, considero que aquesta és una bona 'presentació...fins dilluns!!!

Pare...

Veient les primeres entrades, algú es podria preguntar...i a Catalunya què? Que no s'hi fa música...? I tant que sí, i molt bona, ara i sempre...amb la qualitat com a denominador comú.
I mira que n'hi ha per triar de temes emblemàtics, autèntiques icones dels nostres sentiments, patriòtics o no, més íntims. Amb el temps ja aniran passant per aquesta finestra però avui he trobat aquesta interpretació sublim, nua, senzilla, sense edulcorants ni artificis, del mestre Serrat i una cançó que va incloure en el seu disc "Per al meu amic", del 1973...es tracta de "Pare".
El 1973, amb Franco encara viu, recordo que encara no es parlava obertament d'ecologisme. Paraules com "sostenibilitat" o "biodiversitat" encara no estaven ni inventades, per això encara ningú havia intentat apropiar-se'n...El noi del Poble Sec va obrir un nou front amb aquest tema...va despertar moltes consciències endormiscades i alienades per la TV del règim, entre d'altres paranys...Va fer caure moltes benes dels ulls i no va ser gaire ben rebuda per l'elit desenvolupista de l'època, més preocupada per anar fent urbanitzacions a tort i dret que per escoltar missatges d'alarma provinents dels "peluts" de sempre...
Bé...us deixo amb en Joan Manuel Serrat, només recordar-vos una altra excel·lent versió d'aquest tema a càrrec dels osonencs Sau, a mitjans dels 80...

Pare